[1] Desclot, Miquel. Cançons de la lluna al barret. Barcelona: Edicions 62, 1978.
[2]
“[...] ad ipso rego de Barchinona prope ipso mulinos de littoris maris”
(Document núm. 111 de Ramon Berenguer I, Arxiu de la Corona d’Aragó).
[3]
Carreras i Candi, Francesc. “Les aygues y banys de Barcelona”, Boletín
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, año 1904, vol. 2,
núm. 11, julio a septiembre de 1903, p. 122 i ss.
[4] Per una
descripció més detallada i literària del recorregut: Sempronio. “La
Barcelona que jo he conegut: tot seguint el rec”, Club RACC,
juliol-agost 1981, capítol XXV.
[5] Zamora, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Curial, 1973.
[6] Laborde, Alexandre de. Itinéraire descriptif de l'Espagne, París: 1809.
[7] Young, Arthur. Viatge a Catalunya. Barcelona: Ariel, 1970.
[8]
No són especialment abundants les monografies dedicades a la història
del Rec Comtal. Si es vol ampliar les dades que s’ofereixen aquí, es pot
consultar: Conillera i Vives, Pere. L’aigua de Montcada. L’abastament
Municipal d’Aigua de Barcelona. Mil Anys d’Història. Barcelona:
Publicacions de l’Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona. Ajuntament de
Barcelona, 1991.
[9] Ortí Gost, Pere. “L'explotació d'una renda
reial: els molins del Rec Comtal de Barcelona fins el segle XIII” [en
línia]. En: Sánchez Martínez (comp.). Estudios sobre renta, fiscalidad y
finanzas en la Cataluña bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993. [Anuario
de estudios medievales. Anejo, 27], p. 243-244.
[10] De la conservatió e duratió de la ciutat de Barcelona, ms. Reg. 1529 ii, fs. 16 i ss. de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
[11] “Aqüeducte romà de Montcada”, Bereshit [bloc], 26 de juny de 2011 <http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/06/aqueducte-roma-de-montcada-01.html>
[12]
Casa de les Aigües, Museu d’Història de Barcelona
<http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335964940_1_99400265702,00.html?acciocer=detall&opcio=asia>
[12a] Miró i Alaix, Carme. “Balanç anual de l'activitat arqueològica de la ciutat (setembre 2003-desembre 2004)” [en línia], QUARHIS, 2005, època II, núm. 1, p. 145
<http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/01/01_QUARHIS_10_balanc_anual_activitat_arqueologica_barcelona.pdf>
[13]
Gea i Bullich, Miquel; Santanach i Suñol, Laia. El molí de Sant Andreu.
Política de fets consumats [lloc web], 1 d'agost de 2004 [última
actualització] <http://perso.wanadoo.es/miquel_27/index.htm>
[14] “El molí de Sant Andreu, un monument en
perill”. SOS Monuments. Patrimoni en perill [lloc web]. Universitat de
Barcelona <http://www.ub.edu/geocrit/moli.htm>
[15] Es va
canviar el nom perquè quan Sant Andreu i Sant Martí van ser agregats
(1897) a Barcelona el nom coincidia amb el del carrer del Clot, que
mereixia el nom perquè allà el rec era ben visible i viu.
[16]
Martín Pascual, M. “El Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a
Barcelona”. En: Alberch i Fugueras, Ramon (dir.). Els barris de
Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana,
2000, vol. IV, p. 150.
[16a] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries:
1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003,
p. 20.
[17] Fibla: Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.
[18] Conillera, P.; Llabrés, A. L’aigua de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986.
[19]
“Les barraques de Barcelona”, Bereshit [bloc], 24 de maig de 2011
<http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/05/les-barraques-de-barcelona.html>
[20] Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Calaix de sastre. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.
[21] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1984, vol. II, p. 154-155.
[22] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., 175.
[23] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., 155.
[24]
Riba i Arderiu, Oriol; Colombo i Piñol, Ferran. Barcelona: la Ciutat
Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Barcelona: Institut
d’Estudis Catalans – Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,
2009, p. 128. Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona. op. cit.,
242.
[25] Miró i Alaix, Carme; Orengo Hector A. “El cicle de
l’aigua a Barcino. Una nova reflexió entorn de les noves dades
arqueològiques” [en línia], QUARHIS, 2010, època II, núm. 6, p. 118-119 (Fig.
7)
<http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/06/03_Miro_Orengo.pdf>
[26] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 183.
[27] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona. Editorial Teide, 1971 (6ª edició), p. 286-287.
[28] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 155.
[28a] Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa i Ajuntament de Barcelona, 1995. González, Palmira. Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923). Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 553. Suárez, Luisa. El cinema i la constitució d'un públic popular a Barcelona. El cas del Paral·lel [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 2011, p. 266.
[29] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 722.
[30] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 737.
[31] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 722.
[32] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 155.
[33] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 726.
[34] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 737.
[35] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 742.
[36] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona. Editorial Teide, 1971 (6ª edició), p. 218.
[36a] Cubeles i Bonet, Ferran; Puig i Verdaguer, Ferran.
"Les fortificacions de Barcelona". Dins: Cubeles, Ferran; Nicolau,
Antoni (dir.). Abajo las murallas!!! 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2004.
[37]
Tatjer Mir, Mercedes. “EI impacto de la industrialización en la
morfología de un barrio del siglo XVIII: la evolución de la
Barceloneta”, Revista de Geografía, vol. VI, núm. 1, enero-julio 1972,
p. 69.
[38]
Carreras i Candi, Francesc. “Excursió retrospectiva a la vella
Barcelona” [en línia], Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,
núm. 261, octubre 1916, any XXVI, p. 257-266
<http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1916m10v26n261.pdf>
[39]
Carreras i Candi, Francesc. “Les aygues y banys de Barcelona”, Boletín
de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, año 1904, vol. 2,
núm. 11, julio a septiembre de 1903, p. 122 i ss.
[39a] Mora, Victòria. "Els Banys Nous de Barcelona" [en línia]. En: Amics de l'art romànic. Lambard: estudis d'art medieval, Vol. VI, 1991-1993, p. 28 <a href="http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Lambard_Banys_Nous.pdf">
[39b] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 766-767.
[39c] Arxiu del Castell de Vilassar de Mar. Signatures
dels manuscrits: 1-17-46 (C) (B-3), 1-20-52 (B-13), 1-7-51 (C-4),
1-12-25 (E-2) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Sim%F3%20de%20Rovira,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>; 1-17-55 (B-3) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Bernat%20Pellicer,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>; 1-87-02 (A-9) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Berenguer%20Badorc,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>
[40] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 568.
[41] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam, op. cit., p. 267.
[41a] Aquest resum històric és una adaptació de l'apunt
Història del Clot-Camp de l'Arpa, publicat en el bloc de l'Associació de
Veïns del Clot-Camp de l'Arpa <http://avvclotcampdelarpa.cat/qui-som
[41b] Recull de manuscrits jurídics, conservat a l'Arxiu de la Corona
d'Aragó, ric en topònims i prototopònims, recollits per Pere Roca i
Garriga a l'Índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès,
Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, 1981.
[41c] Piferrer, Pablo. España: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia [en línia]. Barcelona: Cortezo, 1884. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, nota 124 <http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/espana-sus-monumentos-y-artes-su-naturaleza-e-historia-tomo-1--0/html/fefc0a8a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_13.htm
[42]
Arranz, Manuel. “Les transformacions del segle XVIII”. En: Alberch i
Fugueras, Ramon (dir.). Els barris de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, 2000, vol. IV, p. 176.
[42a] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries:
1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003,
p. 20.
[42b] Vega i Gómez, Josep de la. Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals.
Barcelona: Gràfiques Irlanda S.A., 1993.
[43] Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa i Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 188-243.
[44] González, Palmira. Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923). Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 552-553.
[45] Rabinad, Antonio. El hombre indigno. Barcelona: Alba Editorial, 2000.
[46] Sempronio. Quan Barcelona portava barret. Barcelona: Selecta, 1983.
[46a] Pucurull, Miquel. Fisonomia de la Cursa del Clot-Camp de l'Arpa-Verneda [bloc] http://clotcamparpaverneda.blogspot.com
[47]
“Baños populares de Barcelona” Sociedad General de Aguas de Barcelona
[full informatiu], maig de 1945: Travesera de Gracia, 218-220; Ronda de
San Pablo, 16; Acequia Condal, 4 y 6 (Clot).
[48] Torres, Estanislau. Entre el Clot i el Guinardó. Barcelona: Pagès Editors, 1996.
[48a] Freixa, Josep; et alii. El nom dels carrers del Clot i Camp de l'Arpa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988, p. 33.
[48b] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 20.
[49] Antonio Rabinad, op. cit.