Notes dels textos

[1] Desclot, Miquel. Cançons de la lluna al barret. Barcelona: Edicions 62, 1978.

[2] “[...] ad ipso rego de Barchinona prope ipso mulinos de littoris maris” (Document núm. 111 de Ramon Berenguer I, Arxiu de la Corona d’Aragó).

[3] Carreras i Candi, Francesc. “Les aygues y banys de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, año 1904, vol. 2, núm. 11, julio a septiembre de 1903, p. 122 i ss.

[4] Per una descripció més detallada i literària del recorregut: Sempronio. “La Barcelona que jo he conegut: tot seguint el rec”, Club RACC, juliol-agost 1981, capítol XXV.

[5] Zamora, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Curial, 1973.

[6] Laborde, Alexandre de. Itinéraire descriptif de l'Espagne, París: 1809.

[7] Young, Arthur. Viatge a Catalunya. Barcelona: Ariel, 1970.

[8] No són especialment abundants les monografies dedicades a la història del Rec Comtal. Si es vol ampliar les dades que s’ofereixen aquí, es pot consultar: Conillera i Vives, Pere. L’aigua de Montcada. L’abastament Municipal d’Aigua de Barcelona. Mil Anys d’Història. Barcelona: Publicacions de l’Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1991.

[9] Ortí Gost, Pere. “L'explotació d'una renda reial: els molins del Rec Comtal de Barcelona fins el segle XIII” [en línia]. En: Sánchez Martínez (comp.). Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval. Barcelona: CSIC, 1993. [Anuario de estudios medievales. Anejo, 27], p. 243-244.

[10] De la conservatió e duratió de la ciutat de Barcelona, ms. Reg. 1529 ii, fs. 16 i ss. de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

[11] “Aqüeducte romà de Montcada”, Bereshit [bloc], 26 de juny de 2011 <http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/06/aqueducte-roma-de-montcada-01.html>

[12] Casa de les Aigües, Museu d’Història de Barcelona <http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335964940_1_99400265702,00.html?acciocer=detall&opcio=asia>

[12a] Miró i Alaix, Carme. “Balanç anual de l'activitat arqueològica de la ciutat (setembre 2003-desembre 2004)” [en línia], QUARHIS, 2005, època II, núm. 1, p. 145 <http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/01/01_QUARHIS_10_balanc_anual_activitat_arqueologica_barcelona.pdf>

[13] Gea i Bullich, Miquel; Santanach i Suñol, Laia. El molí de Sant Andreu. Política de fets consumats [lloc web], 1 d'agost de 2004 [última actualització] <http://perso.wanadoo.es/miquel_27/index.htm>

[14] “El molí de Sant Andreu, un monument en perill”. SOS Monuments. Patrimoni en perill [lloc web]. Universitat de Barcelona <http://www.ub.edu/geocrit/moli.htm>

[15] Es va canviar el nom perquè quan Sant Andreu i Sant Martí van ser agregats (1897) a Barcelona el nom coincidia amb el del carrer del Clot, que mereixia el nom perquè allà el rec era ben visible i viu.

[16] Martín Pascual, M. “El Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a Barcelona”. En: Alberch i Fugueras, Ramon (dir.). Els barris de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, 2000, vol. IV, p. 150.

[16a] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 20.

[17] Fibla: Obertura que es fa a una sèquia, a una presa, etc., per treure’n aigua.

[18] Conillera, P.; Llabrés, A. L’aigua de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986.

[19] “Les barraques de Barcelona”, Bereshit [bloc], 24 de maig de 2011 <http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/05/les-barraques-de-barcelona.html>

[20] Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Calaix de sastre. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

[21] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona. Barcelona: Edicions 62, 1984, vol. II, p. 154-155.

[22] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., 175.

[23] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., 155.

[24] Riba i Arderiu, Oriol; Colombo i Piñol, Ferran. Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2009, p. 128. Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona. op. cit., 242.

[25] Miró i Alaix, Carme; Orengo Hector A. “El cicle de l’aigua a Barcino. Una nova reflexió entorn de les noves dades arqueològiques” [en línia], QUARHIS, 2010, època II, núm. 6, p. 118-119 (Fig. 7) <http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/06/03_Miro_Orengo.pdf>

[26] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 183.

[27] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona. Editorial Teide, 1971 (6ª edició), p. 286-287.

[28] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 155.

[28a] Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa i Ajuntament de Barcelona, 1995. González, Palmira. Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923). Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 553. Suárez, Luisa. El cinema i la constitució d'un públic popular a Barcelona. El cas del Paral·lel [tesi doctoral]. Girona: Universitat de Girona, 2011, p. 266.

[29] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 722.

[30] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 737.

[31] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 722.

[32] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 155.

[33] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 726.

[34] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 737.

[35] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 742.

[36] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona. Editorial Teide, 1971 (6ª edició), p. 218.

[36a] Cubeles i Bonet,  Ferran; Puig i Verdaguer, Ferran. "Les fortificacions de Barcelona". Dins: Cubeles, Ferran; Nicolau, Antoni (dir.). Abajo las murallas!!! 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2004.

[37] Tatjer Mir, Mercedes. “EI impacto de la industrialización en la morfología de un barrio del siglo XVIII: la evolución de la Barceloneta”, Revista de Geografía, vol. VI, núm. 1, enero-julio 1972, p. 69.

[38] Carreras i Candi, Francesc. “Excursió retrospectiva a la vella Barcelona” [en línia], Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 261, octubre 1916, any XXVI, p. 257-266 <http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1916m10v26n261.pdf>

[39] Carreras i Candi, Francesc. “Les aygues y banys de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, año 1904, vol. 2, núm. 11, julio a septiembre de 1903, p. 122 i ss.

[39a] Mora, Victòria. "Els Banys Nous de Barcelona" [en línia]. En: Amics de l'art romànic. Lambard: estudis d'art medieval, Vol. VI, 1991-1993, p. 28 <a href="http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Lambard_Banys_Nous.pdf">

[39b] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 766-767.

[39c] Arxiu del Castell de Vilassar de Mar. Signatures dels manuscrits: 1-17-46 (C) (B-3), 1-20-52 (B-13), 1-7-51 (C-4), 1-12-25 (E-2) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Sim%F3%20de%20Rovira,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>;  1-17-55 (B-3) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Bernat%20Pellicer,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>; 1-87-02 (A-9) [en línia] <http://www1.bnc.es/vilassar/prop.asp?nom=Berenguer%20Badorc,%20notari%20p%FAblic%20de%20Barcelona>

[40] Amades, J. Històries i llegendes de Barcelona, op. cit., vol. II, p. 568.

[41] Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam,  op. cit., p. 267.

[41a] Aquest resum històric és una adaptació de l'apunt Història del Clot-Camp de l'Arpa, publicat en el bloc de l'Associació de Veïns del Clot-Camp de l'Arpa <http://avvclotcampdelarpa.cat/qui-som

[41b] Recull de manuscrits jurídics, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ric en topònims i prototopònims, recollits per Pere Roca i Garriga a l'Índex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, 1981.

[41c] Piferrer, Pablo. España: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia [en línia]. Barcelona: Cortezo, 1884. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, nota 124 <http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/espana-sus-monumentos-y-artes-su-naturaleza-e-historia-tomo-1--0/html/fefc0a8a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_13.htm

[42] Arranz, Manuel. “Les transformacions del segle XVIII”. En: Alberch i Fugueras, Ramon (dir.). Els barris de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, 2000, vol. IV, p. 176.

[42a] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 20.

[42b] Vega i Gómez, Josep de la. Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals. Barcelona: Gràfiques Irlanda S.A., 1993.

[43] Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Proa i Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 188-243.

[44] González, Palmira. Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923). Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 552-553.

[45] Rabinad, Antonio. El hombre indigno. Barcelona: Alba Editorial, 2000.

[46] Sempronio. Quan Barcelona portava barret. Barcelona: Selecta, 1983.

[46a] Pucurull, Miquel. Fisonomia de la Cursa del Clot-Camp de l'Arpa-Verneda [bloc] http://clotcamparpaverneda.blogspot.com

[47] “Baños populares de Barcelona” Sociedad General de Aguas de Barcelona [full informatiu], maig de 1945: Travesera de Gracia, 218-220; Ronda de San Pablo, 16; Acequia Condal, 4 y 6 (Clot).

[48] Torres, Estanislau. Entre el Clot i el Guinardó. Barcelona: Pagès Editors, 1996.

[48a] Freixa, Josep; et alii. El nom dels carrers del Clot i Camp de l'Arpa. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988, p. 33.

[48b] Torres, Estanislau. Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 20.

[49] Antonio Rabinad, op. cit.